domingo, 29 de agosto de 2010

Escala en Hong Kong

Se acabaron las vacaciones, atrás quedó Australia. Dejamos Brisbane ayer a las 23.05 h (hora australiana) y después de ocho horas de vuelo hemos llegado al aeropuerto de Hong Kong, aquí la diferencia horaria con España es de seis horas. Volvemos al calor, en el exterior del edificio están a 28 grados.
En el aeropuerto de Brisbane no nos pudieron dar las targetas de embarque hasta París y hemos tenido que atravesar medio aeropuerto hasta encontrar el mostrador, hemos andado tanto que debemos estar cerca de la ciudad de Hong Kong !!! Además, cosa alucinante, las cintas transportadoras funcionan sólo hacia un lado y siempre funcionan así porque están rotuladas indicando la entrada y la salida de forma que si tu vas hacia el lado contrario lo has de hacer a patita. Bueno, no todo está mal, hay WiFi !!!
See you next week !!! Los tocará actualizar el blog, tenemos muuuuuuchas entradas pendientes.

miércoles, 25 de agosto de 2010

Cuando se pone, se pone

Por primera vez en este viaje Willy Fog ha hecho acto de presencia en el blog y ha recuperado el tiempo perdido, y vaya si se ha puesto !!! Amenaza con volver a escribir, no sé si me dejará un huequecito a mi en las dos noches que nos quedan en Australia.
Después de que hable de las señales de tráfico y señalización exótica en Australia, un tema que puede dar mucho de sí, podría hablar de otro gran tema australiano que descubrimos en nuestros primeros dias de viaje: porque vale tan caro internet en Australia? Es porque tirar cable hacia abajo es más complicado que tirarlo hacia arriba? Porque misteriosa razón tirar alargos hacia los hoteles es 4 o 5 veces más caro que tirar cable hacia los centros comerciales? Porque el McDonalds tiene tantos clientes con ordenador ? Acaso el Big Mac viene acompañado por WiFi gratis en vez de por patatas fritas?
Eso y más en los siguientes capítulos de las aventuras de Willy Fog en tierras australianas.

Novament Online

Hola everybody!! finalment hem trobat un lloc amb wifi!! no gratis, però a un preu "raonable" pels standarts australians! Avui finalment és el propi Willy Fog el que escriu una mica, per variar. Entre els pocs dies que tenim wifi i els horaris que hem de seguir, em costa molt i molt no estar dormint a les 21.00 hores i clar així és difícil escriure al blog!

Anem a comentar alguns temes relatius al viatge en general:

Quin és l'horari australià: El que és important no són les hores de diferència amb Barcelona, el que és important és l'hora de llevar-se al matí, això ho sap tothom. Avui mateix per tal que us feu una idea ens hem llevat a les 5.30 del matí!!. Els horaris normals de llevar-se han estat gairabé sempre entre les 5 i les 7.00 com a molt tard, un sol dia ens hem llevat més tard. Tinc ganes de començar a treballar per no llevar-me abans de les 6.30, je, je. Bé i per quina raó ens llevem tan aviat?, doncs per les hores de llum. Com som a l'hivern hi ha poques, a les 6 de la tarda ja és fosc i en canvi el sol surt a les 6.30 del matí, per tant si vols aprofitar t'has de llevar aviat. I encara més aviat si vols veure animals, ei que no ho dic pels australians que els pots veure durant tot el dia (a la nit no, pq la majoria a les 19.00 ja estan sopant i poc després desapareixen als seus caus, vull dir cases, perdó). Ho deià pels koalas i els ornitorrics, per exemple, dos dels encantadors animalons que ens han fet llevar ben aviat. Cal afegir a més que el sopar és molt aviat a les 18.30 comença ( si són molt estrictes amb els horaris, l'altre dia varem arribar a les 14.05 a un restaurant i havien tancat la cuina a les 14.00 per dinar i no hi va haver dinar, us ho podeu creure? a les 14.05!! això és quasi més difícil d'entendre que el tema de la conducció per l'esquerra de la que parlarem després. Pel que fa a les botigues, moltes tanquen a les 17.00 hores, això si que és genial, tothom a casa més aviat que a Barcelona, on molta gent té horaris maratonians (quin riure el tema de la concil·liació familia-feina a casa nostra). Aquí a Australia si que es pot fer, i a més a les 19.30 començen a fer CSI i NCIS i tot el que pot ser interessant a la TV, i no cal esperar a les 23.00 hores o més tard com a casa nostra que és un escandol i una vergonya!!. És ben veritat que el que compte al final són les hores que pots dormir, i si vas a dormir a les 20 o les 21.00 has de poder-te llevar a les 5.00 o les 6.00 sense problemes, però psicològicament això és més fàcil de pensar que de sentir. Llevar-se a les 5.00 és dur encara que hagis dormit 8 hores, l'únic que ho compensa és la possibilitat de veure un koala, un dingo o un causari, per exemple. Així que no ens queixarem per això.

La TV Australia que hem esmentat abans, que tal? segurament us estareu preguntat si val la pena venir a viure a Australia per veure la seva TV. La veritat és que no he trobat estadístiques sobre el tema però segurament bona part dels inmigrants deuen venir aquí per altres raons, encara que sembli estrany no crec que sigui per la seva TV. No val gaire la pena, i no ho dic pq sigui en anglés, això és positiu, la millor manera de practicar l'idioma, la TV australiana no és res de l'altre món, la programació no és gran cosa. No m'atreveixo a dir que és pitjor que la nostra TV, però comparada amb la dels EEUU on hi ha multitud de canals i moltes sèries i documentals la dels Aussies és molt fluixeta. Cal tenir en compte al seu favor que els hem enxampat en plenes eleccions, les votacions van ser dissabte i clar parlen molt i molt del tema, (encara no saben qui a guanyat, si el Tony o la Julia, es veu que està tot molt empatat. A més també cal afegir que sempre dels 7 o 8 canals gratuits que podem veure , sempre, sempre hi ha mínim dos que donen fútbol que en diuen ells, que és el que nosaltres anomenem rugby australià. Pel poc que he vist és més divertit que el rugby europeu o el futbol americà pq l'australià és més dinàmic, hi ha més joc i menys aturades continues com en els altres dos. En definitiva, no vingueu a Australia per veure la TV, si veniu aprofiteu els vespres per dormir, així us podreu llevar aviat sense plorar.

Bé, perdoneu el rotllo, però com és el primer com en 30 dies que escric doncs tinc que recuperar una mica el temps perdut, je, je.

Un altre punt important també: els cangurs!. Els cangurs, existeixen. Sembla una obvietat, però ho dic pq nosaltres hem tardat més de 20 dies a veure el primer i clar, després de veure'ls continuament en els senyals de tràfic i els ninus de pelutx i no veuren ni un en viu, doncs ja comences a pensar que és una invenció pels turistes, un reclam més, je, je. La veritat és que finalment els hem vist, i els hem trobat, atenció! al camp de golf!! Sí senyors, sí, al camp de golf. Això sí, en lloc de anar darrera la piloteta com fan els humans ells van sovint corrent davant de la piloteta per evitar que els caigui al coco! Els cangurs odien als mals jugadors de golf, i no és que siguin uns entesos. Simplement no poden suportar als patosos que els envien la bola entre els arbres on ells estan descansant a l'ombra esperant la posta de sol per envair els greens per pasturar. Incidenalment tampoc els agrada gaire els que es dediquen a passejar amb els carrets de golf per tot el camp buscant les boles que han perdut, un altre cop els mal jugadors, i els obliguen a canviar de lloc per no resultar atropellats per un carret de golf! segurament la mort més ridícula per un cangur després de la que es pot produir per un cop de pilota de golf en tota la closca.

Malauradament hem vist molts més cangurs als vorals de la carretera morts atropellats. La veritat és que és normal tenint en compte que aquí condueixen per l'esquerra i clar els pobres animals això els deu sorprendre i per això segur que n'atropellen tants (chist, que diria en Montilla del Polònia).

Ai el tema de la conducció!! Un tema que donaria per molt. Hem de dir que no n'hem sortit ben parats de moment!! hem fet ja gairabé 5.000 km sense cap incident. Ja veurem quan tornem a Barcelona, si sabré conduir un cotxe manual i si sabré fer les rotondes pel cantó correcte!!. Però el pitjor és conduir de nit, imagineu conduir de nit per carreteres desconegudes, per l'esquerra i a més amb el risc de que en qualsevol moment se't fiqui al mig un cangur, donant bots!! Només hem hagut de conduir de nit unes hores al tram final del viatge d'Eungella a Hervey Bay, però han estat bastant estressants pel risc del cangurs i dels camions! La majoria de carreteres d'Australia són d'un carril per banda i de quan en quan hi ha zones d'avançament, que són un carril extra per un dels costats on s'han de colocar els vehicles més lents (uns carrils d'avançament com els que trobem a casa en moltes carreteres). Les limitacions de velocitat són de 90 o 100 kms per hora en la majoria dels casos i els camions, sobretot si van descarregats hi arriben perfectament, i quina és la seva estratègia per adelantar? doncs com són molt llargs, 19 metres fàcilment i alguns 27 (tres remolcs!!! els coneguts com road trains) i a més com tothom sap no tenen l'acceleracio d'un cotxe per avançar en pocs metres, han d'esperar a les zones d'avançament o bé dur a terme l'estratègia d'intimidació que consisteix a col·locar-se a pocs metres (i vull dir molts pocs metres) darrera de la seva víctima fins que aquesta acaba per rendir-se i s'aparta aprofitant un encreuament o qualsevol lloc on sortir de la carretera i deixar via lliure al camió! si vas en cotxe això ho pots evitar donant gas i mirant d'avançar al menys un cotxe per col·locar-lo entre tu i el camió. Cal tenir en compte que ha de ser un cotxe o bé un altre camió i cal tenir una mica de sort, pq si és una caravana molt lenta o el camió té la més mínima oportunitat no dubtarà en avançar-la a qualsevol lloc. És esfereidor veure pel retrovisor com tu vas deixant enrera la caravana que acabes d'avançar i com el camió se li llença al damunt i li guanya terreny a una velocitat al·lucinant, sobretot si fa baixada la carretera, és llencen a tota màquina i fan avançaments en llocs on no creus que puguin fer-ho. Ja sé que sembla una pel·lícula, però és ben bé així. Doncs bé, avançar a algun "primo" i col·locar-lo entre tú i el "diablo sobre ruedas" de torn és fàcil de fer de dia, on hi ha cert tràfic i una bona part del tràfic són caravanes que van a 80 o 90 km/h i que juntament amb camionetes i petits camions són les principals víctimes del pintxos dels camions. Un altre tema és de nit, a la nit els turistes ja són als seus allotjaments i els camions van a tota màquina, els veus venir de lluny tots iluminats com arbres de nadal i cada cop més i més a prop!! El parell d'hores que varem conduir de nit ens varem apartar en un cas al veure un camió abans que fos massa a prop. És la millor solució per no tornar-te boig pensant que serà millor sí endur-te el cangur pel davant i xafar el cotxe o frenar en sec i que et xafi el cotxe el camió que tens enganxat al cul!!.

Bé tot això sobre la conducció i els camions, per bé que cert, és puntual, són uns moments entre 5.000 kms de conducció plàcida en carreteres gairabé solitàries (especialment al voltant de Darwin i Kakadu i el Red Center. A Queensland hi ha més tràfic, però la majoria de la feina és avançar caravanes que deu ser una mica com quan el Fernando Alonso avança doblats en carrera pq no té més dificultat comptant que van a 90 km/h o menys i com dic hi ha, en general, poc tràfic.

Bé, per avui ja n'hi ha prou, potser demà m'hi torno a possar! A veure si parlem de la senyalització a les carreteres, que també hi hauria per escriure un llibre i dels neteja parabrises dels cotxes australians, un gran amic dels turistes no anglosaxons.

lunes, 9 de agosto de 2010

En la Gran Barrera de Coral

Cairns es una de las zonas costeras desde donde se puede ir en barco hasta la Gran Barrera de Coral.
Esta mañana, equipados con nuestros tubos y gafas de bucear, nos hemos embarcado rumbo al mayor arrecife de coral del mundo.
La primera parada del barco ha sido en Cayo Michaelmas, zona a la que corresponde la foto (ei !!! que no la hemos copiado de ningún folleto de viajes ni del National Geographic !!!). Al fondo se puede ver el barco en el que hemos viajado todo el día con unos treinta pasajeros más.
En esta zona hemos podido ver una tortuga, tiburones, montones de peces y por supuesto coral.
La siguiente parada del barco ha sido en pleno arrecife, en medio del mar, una preciosidad !!!

Vuelo nocturno

En la madrugada del día 8 de agosto volamos hacia Cairns, una ciudad muy turística situada al noreste de Australia. Después de una noche sin apenas dormir no estabamos para muchos trotes, por suerte para nosotros ese día no había mucho que hacer, dar una vuelta por la ciudad y eso se hace rápido, por aquí las ciudades no tienen mucho para ver pero son lugares tranquilos y agradables para pasear.
El lugar más visitado de Cairns es su lago, es una piscina artificial de libre acceso para todo el mundo. Se encuentra al lado del mar que no es utilizado para el baño ya que las fluctuaciones que provocan las mareas son muy importantes.
Vistas del lago. En marea alta la piscina artificial y el mar parecen unirse en una única superfície

El lago está rodeado por jardines donde los visitantes hacen barbacoas, se reunen con los amigos, toman el sol, se hacen conciertos, ...

Visita al Parque Nacional de Kakadu

Del 4 al 7 de agosto visitamos el Parque Nacional de Kakadu. En el parque, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, se pueden diferenciar dos épocas del año, la seca (de mayo a septiembre) y la lluviosa (de octubre a abril). En la época lluviosa no se puede entrar al parque dado su imposible acceso y la cantidad de cocodrilos que pueden encontrarse en cualquier lado. La visita debe hacerse en la época seca aunque siempre vigilando por donde se pasa, especialmente cerca de los rios, ya que en cualquier momento puedes encontrarte un cocodrilo.
Durante los dias que estuvimos en el parque recorrimos todas las carreteras por las que puede circular un coche que no es 4x4 y andamos todos los caminos a los que se podía acceder. Hemos hecho una pequeña selección de imágenes de la visita al parque.
Vista de Yellow Water a primera hora de la mañana, importante zona de avistamiento de pájaros y ... cocodrilos.
Mirad la zona de agua ... un cocodrilo tamaño XXL !!!
Atardecer en Yellow RiverZona de picnic. Atención al letrero de la esquina superior derecha que ampliamos en la siguiente foto
He aquí la ampliación del letrero. Mmmm ... la zona de picnic al lado del río para quién es? Quizá para el lagarto Juancho? Si el letrero te avisa que tengas cuidado, que hay cocodrilos en la zona, que no entres en el agua, que no te acerques a la orilla, que no limpies pescado (es que por aquí pescan), que te lleves todo el pescado y la basura !!!
Otros habitantes más simpáticos del parque: las cacatuas
Vistas de Anbangbang Billabong
Mirador en la zona de Ubirr
Vistas desde el mirador en la zona de Ubirr
Pinturas aborígenes. El parque también es una zona rica en restos de arte aborigen.


Aves y mosquitos

Dejamos Darwin el martes día 4 de agosto para dirigirnos al Parque Nacional de Kakadu. A 70 Km de Darwin hicimos una parada en Fogg Dam, reserva de conservación en el río Adelaide.
Es una zona muy interesante para ver aves por su variedad y por su cantidad. Nos encantó.
Lo que no nos gustó tanto fue la cantidad de moscas y mosquitos de la zona que atacaban con más ardor que la armada japonesa bombardeando a la vecina Darwin. Alguno salió bien parado; no fué mi caso, siempre objetivo principal de estos malvados insectos, fuí blanco de sus aguijones en numerosas ocasiones. Empezaba ya la batalla Operación Relec-antimosquitos que continuaría en Kakadu.

domingo, 8 de agosto de 2010

Una vueltecita por Darwin

Darwin es la capital y ciudad más poblada del Territorio Norte. Los alrededores de Darwin son interesantes ya que se pueden visitar parques nacionales, la ciudad no tiene muchas cosas para ver ya que sus edificios antiguos fueron destruidos durante los bombardeos japoneses en la Segunda Guerra Mundial y por un huracán a principios de los años 70.
Lo más interesante de Darwin son sus jardines de la Explanade orientados hacia el mar de Timor, el edificio del parlamento, lo que queda de su antigua catedral y el puerto.
Antigua catedral anglicana. Detrás, adosada al viejo edificio, se encuentra la nueva catedral
Parlament House
Pájaros cebra

martes, 3 de agosto de 2010

Visita al Parque Nacional de Litchfield

A 120 Km de Darwin se encuentra el Parque Nacional de Litchfield. En él se pueden visitar termiteros gigantes y cascadas. En la estación seca hay zonas de baño no peligrosas a las que no acceden los cocodrilos.
Termitero gigante en Magnetic Termite Mounds


Zona de baño en Florence Falls
Cascadas Tjaetaba


Cascadas Wangi



lunes, 2 de agosto de 2010

Camino a Darwin

Esta mañana dejamos Uluru. Nos esperaba un viaje de 500 kilómetros a lo largo de carreteras que cruzaban una parte del centro de Australia.
Tras pequeñas paradas a lo largo del camino hemos llegado a nuestro primer destino del día, la ciudad de Alice Springs. La visita ha sido más que rápida ... exprés. El centro de Alice Springs consiste en una calle peatonal con tiendas de recuerdos y galerias de arte y las calles circundantes tienen más de lo mismo. Más allá del centro sólo hay casas con jardines.
Lo que más nos interesaba de Alice Springs: el aeropuerto. Desde aquí empezaba la segunda parte de nuestro viaje hacia el norte, después de 2 horas de vuelo hemos llegado esta noche a Darwin. Adiós al forro polar, a la calefacción, al pijama de invierno ... hemos llegado a los trópicos.

Tierra roja

Tierra roja, eso es lo primero que ves desde la ventanilla del avión cuando llegas a Uluru, en el corazón de Australia. Todo es rojo con salpicaduras verdes.
A 3.40 horas de vuelo desde Sydney se encuentra el Parque Nacional Uluru-Kata Tjuta, tierra de los aborígenes Anangu.
Si entre Sydney y España hay una diferencia horaria de 8 horas, aquí la diferencia es de 7.30 horas, eso nos resulta curioso, nunca habíamos estado en un país que tuviera diferencias horarias de 30 minutos.
La predicción metereológica inicial no se ha cumplido y hemos tenido buen tiempo. Todos los dias han sido soleados con temperaturas entre 14 y 18 grados durante el día y entre 2 y 4 grados al amanecer y al caer la noche.
En la planície del parque nacional se levantan dos enormes formaciones, el Uluru y el Kata Tjuta .

El Uluru es el lugar más fotografiado, tanto sus amaneceres como sus atardeceres.

Tierra roja del parque nacional


Alrededor de la base del Uluru se pueden seguir varios senderos, el más largo es el que da la vuelta alrededor de toda la base. Hay sitios que se pueden fotografiar pero gran parte de la montaña es sagrada para los aborígenes y está prohido tomar fotografias.



Pinturas aborígenes en el Uluru


Vistas del Kata Tjuta. Sus formaciones redondeadas son conocidas como Olgas

De momento no hemos tenido suerte, a parte de pájaros no hemos podido ver más animales. De canguros, haberlos haylos, pero nosotros sólo los hemos visto dibujados en las señales de tráfico.

Imágenes de Sydney

Edificio de la Opera House de Sydney






Concert Hall en la Opera House


Vistas nocturnas


Puente sobre la bahía de Sydney


Rascacielos de Sydney


Una de nuestros primeros descubrimientos, cacatúas en el centro de Sydney, después nos dimos cuenta que las había por todas partes


Zorros voladores, también en el centro de Sydney


Excursión a las Blue Mountains, a dos horas en tren de Sydney