miércoles, 25 de agosto de 2010

Novament Online

Hola everybody!! finalment hem trobat un lloc amb wifi!! no gratis, però a un preu "raonable" pels standarts australians! Avui finalment és el propi Willy Fog el que escriu una mica, per variar. Entre els pocs dies que tenim wifi i els horaris que hem de seguir, em costa molt i molt no estar dormint a les 21.00 hores i clar així és difícil escriure al blog!

Anem a comentar alguns temes relatius al viatge en general:

Quin és l'horari australià: El que és important no són les hores de diferència amb Barcelona, el que és important és l'hora de llevar-se al matí, això ho sap tothom. Avui mateix per tal que us feu una idea ens hem llevat a les 5.30 del matí!!. Els horaris normals de llevar-se han estat gairabé sempre entre les 5 i les 7.00 com a molt tard, un sol dia ens hem llevat més tard. Tinc ganes de començar a treballar per no llevar-me abans de les 6.30, je, je. Bé i per quina raó ens llevem tan aviat?, doncs per les hores de llum. Com som a l'hivern hi ha poques, a les 6 de la tarda ja és fosc i en canvi el sol surt a les 6.30 del matí, per tant si vols aprofitar t'has de llevar aviat. I encara més aviat si vols veure animals, ei que no ho dic pels australians que els pots veure durant tot el dia (a la nit no, pq la majoria a les 19.00 ja estan sopant i poc després desapareixen als seus caus, vull dir cases, perdó). Ho deià pels koalas i els ornitorrics, per exemple, dos dels encantadors animalons que ens han fet llevar ben aviat. Cal afegir a més que el sopar és molt aviat a les 18.30 comença ( si són molt estrictes amb els horaris, l'altre dia varem arribar a les 14.05 a un restaurant i havien tancat la cuina a les 14.00 per dinar i no hi va haver dinar, us ho podeu creure? a les 14.05!! això és quasi més difícil d'entendre que el tema de la conducció per l'esquerra de la que parlarem després. Pel que fa a les botigues, moltes tanquen a les 17.00 hores, això si que és genial, tothom a casa més aviat que a Barcelona, on molta gent té horaris maratonians (quin riure el tema de la concil·liació familia-feina a casa nostra). Aquí a Australia si que es pot fer, i a més a les 19.30 començen a fer CSI i NCIS i tot el que pot ser interessant a la TV, i no cal esperar a les 23.00 hores o més tard com a casa nostra que és un escandol i una vergonya!!. És ben veritat que el que compte al final són les hores que pots dormir, i si vas a dormir a les 20 o les 21.00 has de poder-te llevar a les 5.00 o les 6.00 sense problemes, però psicològicament això és més fàcil de pensar que de sentir. Llevar-se a les 5.00 és dur encara que hagis dormit 8 hores, l'únic que ho compensa és la possibilitat de veure un koala, un dingo o un causari, per exemple. Així que no ens queixarem per això.

La TV Australia que hem esmentat abans, que tal? segurament us estareu preguntat si val la pena venir a viure a Australia per veure la seva TV. La veritat és que no he trobat estadístiques sobre el tema però segurament bona part dels inmigrants deuen venir aquí per altres raons, encara que sembli estrany no crec que sigui per la seva TV. No val gaire la pena, i no ho dic pq sigui en anglés, això és positiu, la millor manera de practicar l'idioma, la TV australiana no és res de l'altre món, la programació no és gran cosa. No m'atreveixo a dir que és pitjor que la nostra TV, però comparada amb la dels EEUU on hi ha multitud de canals i moltes sèries i documentals la dels Aussies és molt fluixeta. Cal tenir en compte al seu favor que els hem enxampat en plenes eleccions, les votacions van ser dissabte i clar parlen molt i molt del tema, (encara no saben qui a guanyat, si el Tony o la Julia, es veu que està tot molt empatat. A més també cal afegir que sempre dels 7 o 8 canals gratuits que podem veure , sempre, sempre hi ha mínim dos que donen fútbol que en diuen ells, que és el que nosaltres anomenem rugby australià. Pel poc que he vist és més divertit que el rugby europeu o el futbol americà pq l'australià és més dinàmic, hi ha més joc i menys aturades continues com en els altres dos. En definitiva, no vingueu a Australia per veure la TV, si veniu aprofiteu els vespres per dormir, així us podreu llevar aviat sense plorar.

Bé, perdoneu el rotllo, però com és el primer com en 30 dies que escric doncs tinc que recuperar una mica el temps perdut, je, je.

Un altre punt important també: els cangurs!. Els cangurs, existeixen. Sembla una obvietat, però ho dic pq nosaltres hem tardat més de 20 dies a veure el primer i clar, després de veure'ls continuament en els senyals de tràfic i els ninus de pelutx i no veuren ni un en viu, doncs ja comences a pensar que és una invenció pels turistes, un reclam més, je, je. La veritat és que finalment els hem vist, i els hem trobat, atenció! al camp de golf!! Sí senyors, sí, al camp de golf. Això sí, en lloc de anar darrera la piloteta com fan els humans ells van sovint corrent davant de la piloteta per evitar que els caigui al coco! Els cangurs odien als mals jugadors de golf, i no és que siguin uns entesos. Simplement no poden suportar als patosos que els envien la bola entre els arbres on ells estan descansant a l'ombra esperant la posta de sol per envair els greens per pasturar. Incidenalment tampoc els agrada gaire els que es dediquen a passejar amb els carrets de golf per tot el camp buscant les boles que han perdut, un altre cop els mal jugadors, i els obliguen a canviar de lloc per no resultar atropellats per un carret de golf! segurament la mort més ridícula per un cangur després de la que es pot produir per un cop de pilota de golf en tota la closca.

Malauradament hem vist molts més cangurs als vorals de la carretera morts atropellats. La veritat és que és normal tenint en compte que aquí condueixen per l'esquerra i clar els pobres animals això els deu sorprendre i per això segur que n'atropellen tants (chist, que diria en Montilla del Polònia).

Ai el tema de la conducció!! Un tema que donaria per molt. Hem de dir que no n'hem sortit ben parats de moment!! hem fet ja gairabé 5.000 km sense cap incident. Ja veurem quan tornem a Barcelona, si sabré conduir un cotxe manual i si sabré fer les rotondes pel cantó correcte!!. Però el pitjor és conduir de nit, imagineu conduir de nit per carreteres desconegudes, per l'esquerra i a més amb el risc de que en qualsevol moment se't fiqui al mig un cangur, donant bots!! Només hem hagut de conduir de nit unes hores al tram final del viatge d'Eungella a Hervey Bay, però han estat bastant estressants pel risc del cangurs i dels camions! La majoria de carreteres d'Australia són d'un carril per banda i de quan en quan hi ha zones d'avançament, que són un carril extra per un dels costats on s'han de colocar els vehicles més lents (uns carrils d'avançament com els que trobem a casa en moltes carreteres). Les limitacions de velocitat són de 90 o 100 kms per hora en la majoria dels casos i els camions, sobretot si van descarregats hi arriben perfectament, i quina és la seva estratègia per adelantar? doncs com són molt llargs, 19 metres fàcilment i alguns 27 (tres remolcs!!! els coneguts com road trains) i a més com tothom sap no tenen l'acceleracio d'un cotxe per avançar en pocs metres, han d'esperar a les zones d'avançament o bé dur a terme l'estratègia d'intimidació que consisteix a col·locar-se a pocs metres (i vull dir molts pocs metres) darrera de la seva víctima fins que aquesta acaba per rendir-se i s'aparta aprofitant un encreuament o qualsevol lloc on sortir de la carretera i deixar via lliure al camió! si vas en cotxe això ho pots evitar donant gas i mirant d'avançar al menys un cotxe per col·locar-lo entre tu i el camió. Cal tenir en compte que ha de ser un cotxe o bé un altre camió i cal tenir una mica de sort, pq si és una caravana molt lenta o el camió té la més mínima oportunitat no dubtarà en avançar-la a qualsevol lloc. És esfereidor veure pel retrovisor com tu vas deixant enrera la caravana que acabes d'avançar i com el camió se li llença al damunt i li guanya terreny a una velocitat al·lucinant, sobretot si fa baixada la carretera, és llencen a tota màquina i fan avançaments en llocs on no creus que puguin fer-ho. Ja sé que sembla una pel·lícula, però és ben bé així. Doncs bé, avançar a algun "primo" i col·locar-lo entre tú i el "diablo sobre ruedas" de torn és fàcil de fer de dia, on hi ha cert tràfic i una bona part del tràfic són caravanes que van a 80 o 90 km/h i que juntament amb camionetes i petits camions són les principals víctimes del pintxos dels camions. Un altre tema és de nit, a la nit els turistes ja són als seus allotjaments i els camions van a tota màquina, els veus venir de lluny tots iluminats com arbres de nadal i cada cop més i més a prop!! El parell d'hores que varem conduir de nit ens varem apartar en un cas al veure un camió abans que fos massa a prop. És la millor solució per no tornar-te boig pensant que serà millor sí endur-te el cangur pel davant i xafar el cotxe o frenar en sec i que et xafi el cotxe el camió que tens enganxat al cul!!.

Bé tot això sobre la conducció i els camions, per bé que cert, és puntual, són uns moments entre 5.000 kms de conducció plàcida en carreteres gairabé solitàries (especialment al voltant de Darwin i Kakadu i el Red Center. A Queensland hi ha més tràfic, però la majoria de la feina és avançar caravanes que deu ser una mica com quan el Fernando Alonso avança doblats en carrera pq no té més dificultat comptant que van a 90 km/h o menys i com dic hi ha, en general, poc tràfic.

Bé, per avui ja n'hi ha prou, potser demà m'hi torno a possar! A veure si parlem de la senyalització a les carreteres, que també hi hauria per escriure un llibre i dels neteja parabrises dels cotxes australians, un gran amic dels turistes no anglosaxons.

2 comentarios:

  1. Bueno ... no todos nos vamos a dormir a eso de las 21 h ... la acompañante sigue siendo ave nocturna y se va un poco tarde a dormir ... son las 0.30 h del jueves 26 de agosto y todavía en planta ... Y lo de volver al trabajo ... no estoy de acuerdo ... YO NO QUIERO VOLVER !!!

    ResponderEliminar
  2. Bien dicho! Que aquí hay quien ya ha vuelto y de verdad que por mí me hubiera quedado tan ricamente de donde vengo...

    En todo caso, me gusta leer vuestras aventuras en las antípodas. Que teniendo en cuenta que yo no he salido de nuestra pequeña península...

    ResponderEliminar